domingo, 27 de diciembre de 2015
Quina classe de professor vols ser?
Al començament del curs, se’ns va plantejar fer una reflexió al blog en la que expliquéssim quin tipus de mestre ens agradaria ser en un futur. Ara, després d’haver-hi finalitzat el curs, se’ns ha tornat a plantejar la mateixa pregunta, i per tant, una nova reflexió.
Abans de començar, mencionar, la importància que l’educació té arreu del món, i per tant, les persones que ensenyent, juguen un papel molt important en aquest planeta. I preguntareu, perquè són tant important els professors a la terra? Doncs, principalment perquè totes les professions passent per un professor al llarg de tota la seva vida. En altre lloc, perquè sobretot els professors són els que ens han ensenyat al llarg de tota la nostra vida. Gràcies a ells, hem après a sumar, a restar, a llegir, etc.
Després d’haver-hi finalitzat el semestre, segurament que la concepció que teníem de l’educació hi hagi canviat, a més a més, també hi hauran aparegut altres concepcions de quin tipus de professor volem ser. Si, hi ha hagut un petit canvi, emperò, el pensament que jo tenia no ha patit molt de canvis, principalment perquè m’enfrontat a la realitat en la qual vivim, la tecnologia, i la meva concepció estava plena de tecnologia per tot arreu, a més a més, vaig començar el curs sabent que l’escola tradicional hi té que desaparèixer, ja que no podem explicar uns conceptes als nostres alumnes sense portar aquests conceptes a la pràctica, de què li servirien sinó? És veritat, que no tot hi tendria que estar relacionat amb la tecnologia, però és una bona manera de apropar als nens a la realitat amb la que es trobaran fora.
No obstant això, el que crec que és el més important és ser una professora compromesa, amb moltes ganes d’aprendre, i direu ganes d'aprendre el que? Doncs, dels meus propis alumnes, crec que com deia Freire, el professor també pot aprendre dels seus alumnes, i no tants sols els alumnes de nosaltres.
Seguin amb el tema, altre punt important, és el de motivar als alumnes, no vull una classe dictada, ja que només aconseguiria que els alumnes s’avorreixen, i el pitjor, deixarien de tindre interès. És per això, que unes de les que coses que més m’interesa és motivar als alumnes amb una forma d’aprendre molt dinàmica, activa, participativa, que a més a més, ells fossin els propis protagonistes del seu aprenetatge. Tanmateix, com vaig dir a la primera entrada de quin tipus de mestre m’agradaria ser, vull ser una guia i portar-los per millor camí cap al seu futur. Vull formar persones, que és sàpigen enfrontar a la realitat, que puguin avançar i solucionar els seus propis problemes, a buscar respotes a les seves preguntes. Cal fer una especial referència, a la fomentació de la creativitat i la imaginació dels alumnes perquè és una part important que tenen els nens, i no tant nens, per expressar la seva llibertat.
De la mateixa manera, també vull que tots els alumnes aprenguin per igual, donar-los a tots les mateixes oportunitats, és per això, que tenint que tenir en compte les diferents aspectes de cada alumne, és a dir, les diferents necessitats que cada alumne necessita. Emperò, mai dividiria, ni seleccionaria, als meus alumnes segons les seves capacitats/necessitats.
Per últim, dir que cada dia tinc mes clar que la millor decisió que he pres ha estat la d'estudiar magisteri, i no pel simple fet que m'agradin els nens; si no perquè en un futur m'agradaria que em recordessin com aquella professora que els va ajudar quan eren petits, és a dir, estaria orgullosa que em recordessin per haver ajudat a la formació de moltíssimes persones.
No obstant això, el que crec que és el més important és ser una professora compromesa, amb moltes ganes d’aprendre, i direu ganes d'aprendre el que? Doncs, dels meus propis alumnes, crec que com deia Freire, el professor també pot aprendre dels seus alumnes, i no tants sols els alumnes de nosaltres.
Seguin amb el tema, altre punt important, és el de motivar als alumnes, no vull una classe dictada, ja que només aconseguiria que els alumnes s’avorreixen, i el pitjor, deixarien de tindre interès. És per això, que unes de les que coses que més m’interesa és motivar als alumnes amb una forma d’aprendre molt dinàmica, activa, participativa, que a més a més, ells fossin els propis protagonistes del seu aprenetatge. Tanmateix, com vaig dir a la primera entrada de quin tipus de mestre m’agradaria ser, vull ser una guia i portar-los per millor camí cap al seu futur. Vull formar persones, que és sàpigen enfrontar a la realitat, que puguin avançar i solucionar els seus propis problemes, a buscar respotes a les seves preguntes. Cal fer una especial referència, a la fomentació de la creativitat i la imaginació dels alumnes perquè és una part important que tenen els nens, i no tant nens, per expressar la seva llibertat.
De la mateixa manera, també vull que tots els alumnes aprenguin per igual, donar-los a tots les mateixes oportunitats, és per això, que tenint que tenir en compte les diferents aspectes de cada alumne, és a dir, les diferents necessitats que cada alumne necessita. Emperò, mai dividiria, ni seleccionaria, als meus alumnes segons les seves capacitats/necessitats.
Per últim, dir que cada dia tinc mes clar que la millor decisió que he pres ha estat la d'estudiar magisteri, i no pel simple fet que m'agradin els nens; si no perquè en un futur m'agradaria que em recordessin com aquella professora que els va ajudar quan eren petits, és a dir, estaria orgullosa que em recordessin per haver ajudat a la formació de moltíssimes persones.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)