Finalitats de l'educació.

Tota la societat està d'acord en què l'educació és necessària. No obstant això, a l'hora de definir quina és la finalitat de l'educació poden aparèixer diverses contradiccions, a més diferents tipus de finalitats, i funcions del professorat cap a l'alumne. En l'article 27.1 de la Constitució espanyola (1978), d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, s'estableix que "tots tenen dret a l'educació". Però, ¿és l'educació la mateixa que fa uns quants anys enrere? L'educació ha existit sempre, emperò el significat de la paraula ha sigut direferent a traves del segles, i dels pobles.
Tal com podem observar en els capítols 1 i 4 del llibre "11 ideas claves: "Como aprender y enseñar competencias", en l'article de Manuel Alcalá, "La triple función social de la escuela obligatoria", i finalment el vídeo de Redes, "Crear hoy las escuelas de mañana"; veiem com al llarg dels anys hi ha hagut un gran canvi d'educació, i que per sort, cada any, va millorant.
Hi trobem una gran diferència entre l'ahir, i l'actualitat, com Zabala, A., i Arnau, L. (2007) expliquen en el seu llibre: Saber per saber o saber per fer?. Una gran pregunta que es pot utilitzar per explicar l'escola tradicional, que tenia unes finalitats, i també per explicar l'escola nova, una modernització del sistema educatiu.
Antigament, l'educació que rebien els nens, era una educació que relacionava als alumnes, arribant a la universitat, o tan ni tan sols al BUP, aquells que podien permetre seguir estudiant. No com els casos d'aquests nens que havien de deixar l'educació enrere per centrar-se en una feina per poder portar un salari a casa. ¿L'edat obligatòria en aquest sistema educatiu? No hi havia, el límit era fins que les circumstàncies familiars ho permetien. Destaquem una educació adoctrinadora, que estava envoltada de política. Mestres no qualificats que estaven al servei de l'estat, i havia de seguir les ordres que rebia. Quant a l'aprenentatge dels alumnes, com diu Alcalá: "tractament disciplinari i autònom en un temps fixat per a cada àrea [..]. El llibre de text com material i programa únics". A més, l'únic que ensenyava eren continguts, que havies de plasmar en un examen, i que possiblement l'endemà havies oblidat.
D'altra banda, i gràcies a les noves lleis d'educació, hem avançat per donar als nostres alumnes una educació de qualitat, que prepari per a la vida, inculcant valors, i educant com a persona. A més, el professor ha de ser un guia, un orientador que ajudi al seu constructivisme, ja que gràcies a ell construiran el seu propi aprenentatge. Afegint a més la diversitat a les aules, no hem de separar al de necessitats especials en altres escoles, ha d'haver-hi un professor de suport per a aquests nens.
Per últim, deixo aquesta reflexió: ¿Que és millor ensenyar utilitzant copiar, i plasmar en l'examen; o utilitzant tècniques/competències de forma prática, amb compromís, i ensenyant-los a resordre les seves pròpies preguntes gràcies a investigacions i/o projectes? ¿De què forma aprendran més?

Quina classe de professor vols ser?

Actualment, com vaig dir en l'entrada anterior, l'educació és un dels pilars més fonamentals/essencials de la nostra societat. Per això, no és d'estranyar que en voler ser professors, ens envaeixin els pensaments i les idees de com volem ser en un futur, i sobretot, més d'una vegada segurament, ens ha vingut al cap la idea de com ens agradaria ensenyar als nostres alumnes, com serà el nostre futur amb ells, com serà l'educació, etc. Per això, em sembla que la pregunta que se'ns ha plantejat en Bases Didàctiques i Disseny Curricular: Quina classe de professor vols ser?, és una bona qüestió per reflexionar.

El primer amb el que m'agradaria començar, i vull deixar clar, és que l'últim que m'agradaria per les meves classes és que fossin totalment "dictades" M'explico, no vull que sigui una classe només de copiar i copiar, ja que el únic que aconseguiria és que els alumnes s'avorresin, amb la conseqüència del rebuig per part dels alumnes cap a la meva assignatura. Crec que és essencial que es connecti amb l'alumne des del primer moment, sobretot, que se li presti l'atenció necessària, i que el vegi que pugui comptar amb mi per a qualsevol cosa que li resulti d'una dificultat, o li suposi un obstacle. 

Cal destacar es que no m'agradaria dividir als meus alumnes per "més llestos" o "menys llestos". Crec que unes de les eines més essencials avui dia és tractar a tots per igual, sense seleccionar. Òbviament, tenint en compte els casos més particulars, com per exemple, una persona amb dificultats de compressió. M'agradaria ser un guia, i portar pel millor camí cap el seu futur, i treure'ls tot el potencial i partit que tenen dins, tot això amb esforç i dedicació. Crec que els mestres juguent un gran paper, que és el d'educar i formar persones, i és una de les majors responsabilitats amb la qual hem de comptar. Hem d'aconseguir aquest respecte i confiança, sense oblidar-nos que dins de l'aula cada un té una funció.

Una de les coses més importants que vull per les meves classes és aconseguir l'atenció per part dels meus alumnes, vull que tinguin la il·lusió des del primer moment fins al final, que valorin el interessant i útil que és l'assignatura, i tot això aconseguir-ho a través de projectes, de l'ús de la tecnologia, i sobretot ajudar-los a buscar respostes a les seves pròpies preguntes, ja que crec que és les millor forma perquè s'interessin per l'assignatura, i per assimilar els conceptes.

A tall de croenda dir que, el que més m'agradaria i voldria seria fer bé la meva feina i ser una bona professora. Vull aconseguir que els alumnes aprenguin, i que gaudeixin tant amb el meu treball com amb l'assignatura, i sobretot, aprendre jo d'ells.